Prou corrupció, transparència ja!

corrupcio1Durant les darreres setmanes s’ha posat de manifest, vegada rere vegada, que la corrupció política és un dels mals endèmics més importants del nostre país. Fins fa no gaire, alguns encara creien que els casos Noós o Gürtel eren exclusius d’una determinada força política i que el mal anomenat “oasi català” en quedava al marge.

Tres anys i mig després que es destapés el cas Palau i, posteriorment, el cas Pretòria, la corrupció s’ha situat a l’agenda política catalana i espanyola amb tota normalitat, esquitxant les principals forces polítiques, així com algunes de les famílies més influents. A més, les passades eleccions també han demostrat que tenir persones sospitoses de corrupció o directament imputades a les llistes no passa factura, tampoc a casa nostra.

Les dues forces polítiques que governen Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), tenen diversos casos pendents de resoldre a la justícia o hi han estat immersos darrerament. A Unió, fa uns anys va ser el cas Turisme, i ara el cas Treball passa a ser conegut com a cas Pallerols, on la Fiscalia i Unió Democràtica de Catalunya han arribat a un acord per tal d’evitar el judici pagant els 385.000€ desviats de subvencions per a cursos per a persones aturades.

Per altra banda, la formació política del president de la Generalitat, Convergència Democràtica de Catalunya, no se n’escapa. A més a més de tenir la seu embargada arran del cas Palau, algunes ramificacions del cas Campió afecten directament el seu secretari general, Oriol Pujol Ferrusola. I diverses informacions publicades el passat gener al diari El País també demostren que bona part de la família Pujol Ferrusola s’hauria beneficiat de diverses concessions durant els 23 anys de govern de Jordi Pujol.

A escala estatal, el PP encapçala el rànquing amb casos de corrupció arreu d’Espanya i amb indicis seriosos que fins i tot el seu president i president del Govern, Mariano Rajoy, hauria rebut sobresous procedents de grans empreses a través d’una comptabilitat B del partit, així com d’altres membres de la direcció del partit.

Contra la corrupció
El primer pas per aturar la degradació del sistema és posar fil a l’agulla amb mesures clares i contundents contra la corrupció, la qual cosa ha de passar per una regeneració democràtica a tots els racons, i no pas per cap escenificació proposada per aquells partits, PP, PSOE, CiU, que han tolerat la corrupció com a modus operandi. S’han de preveure mesures com ara les següents:

  • Tipificar penalment el finançament irregular dels partits polítics
  • Endurir penalment la corrupció política i empresarial. Perseguir corruptors i corruptes
  • Controlar estrictament el finançament dels partits polítics (prohibir qualsevol donació anònima a partits o fundacions, comptes corrents específics…)
  • Donar compte de qualsevol modificació de les condicions del deute dels partits polítics amb les entitats de crèdit al Tribunal de Comptes i al Banc d’Espanya
  • Campanyes electorals diferents: menys propaganda, més informació

Les coses clares
Més enllà d’enumerar els casos de corrupció, que convé fer-ho, cal posar sobre la taula els mecanismes que té la nostra democràcia per detectar totes aquestes irregularitats i posar-hi remei. Segons Acces Info Europe, hi ha més de 90 països al món que compten amb legislació en aquest sentit. A Europa, 40 dels 47 estats del Consell d’Europa en tenen. Així doncs, tots els països europeus en tenen excepte Andorra, Xipre, Malta, Mònaco, Luxemburg, San Marino i Espanya. Aquesta organització, dedicada a promoure el dret a la informació per facilitar la participació pública en la presa de decisions i fiscalitzar els governs, considera que el dret a la informació és un dret essencial. La informació que gestionen les administracions, finançades amb els impostos de les persones contribuents, és propietat de tota la ciutadania.

Access Info Europe destaca, doncs, dos aspectes imprescindibles: la transparència proactiva (les administracions publiquen pressupostos, activitats i polítiques) i la transparència reactiva (les administracions han de proporcionar la informació que sol·liciti la ciutadania).

Per tot això, es fa més necessària que mai una Llei de Transparència que faci front a la llarga llista de casos de corrupció que esquitxen les principals forces polítiques de l’Estat. Una llei d’aquestes característiques ha de considerar tota la informació en poder de l’Administració i propietat de la ciutadania. A més, ha d’establir com a principi i objectiu que tota aquesta informació, de totes les branques del poder (legislatiu, executiu i judicial), sigui pública. Aquesta legislació també ha d’incloure les diverses escales institucionals i tots els organismes que exerceixen funcions públiques.

Què ha de tenir una bona Llei de Transparència?

  • Registre i control de lobbies i grups de pressió i agenda de les reunions de diputats i diputades
  • Publicació de TOTES les retribucions públiques i privades dels càrrecs públics i alts càrrecs
  • Declaració de béns i patrimoni a l’inici i al final de mandat. El pas per la política no ha de servir per enriquir-se
  • Sous d’expresidents i excàrrecs públics
  • Transparència total en contractació pública, concessió de serveis, convenis de col·laboració i subvencions
  • Tota la informació lliurada pels partits a la Sindicatura i al Tribunal de Comptes ha de ser pública
  • Transparència 2.0: treball digital, obert i a la xarxa de l’Administració

Perseguir la corrupció té un preu:

Cafè amb llet (@_cafeambllet)
La revista Cafè amb llet va ser condemnada a pagar 10.000€ de multa a Josep Maria Via, assessor d’Artur Mas i membre del Consorci Sanitari de Catalunya. Via va querellar-se contra els editors de la revista, qui denunciaven incompatibilitats amb el càrrec públic que ostentava i els seus vincles amb l’empresa privada. Cafè amb llet havia destapat mesos enrere diversos casos de presumpta corrupció en la gestió sanitària dels hospitals de Blanes i Calella, informacions que no han pogut ser desmentides pel Departament de Salut de la Generalitat.

Acces-info (@Access_info)
Acces-info Europe va ser condemnada a pagar 3.000€ pel Tribunal Suprem. El cas es remunta al 2007, quan l’organització va preguntar al Ministeri de Justícia què s’estava fent per implantar la Convenció de l’ONU contra la corrupció. Segons el Tribunal Suprem, “Acces-Info Europe no volia demanar informació sinó explicacions al Govern, tasca que correspon al Parlament”.

La promesa del gobierno abierto (Andrés Hofman, Álvaro Ramírez Alujas, José Antonio Bojórquez Pereznieto) 

Mapa de les bones pràctiques de la comunicació pública local a Catalunya (UAB) 

 

Gerard Sentís Garcés (@gsentisgarces)

Potser també t'interessen...