Iraq: Un llegat tacat de sang

iraq2El desè aniversari de la guerra de l’Iraq arriba marcat per la gran inestabilitat que afecta un país banyat de sang com a conseqüència de la feble democràcia i la violència sectària amb nombrosos atemptats diaris. La ingerència estrangera pel control dels recursos energètics, la crisi siriana i el desmantellament de la xarxa de serveis públics implantada pel Partit Baas dificulten el seu desenvolupament.

Les multitudinàries mobilitzacions antibel·licistes que van recórrer els diferents carrers de Catalunya i nombroses ciutats d’arreu del planeta no van tenir l’efecte esperat. Els atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001 i l’eufòria de la recent victòria a la guerra de l’Afganistan pesaven massa sobre una comunitat internacional liderada pels EUA decidida a acabar amb el règim de Saddam Hussein –considerat pel llavors president nord-americà George Bush figura clau de l’eix del mal–.

L’ocupació iraquiana de Kuwait el 1991 sí suposava una violació de la llei internacional, però després de la desfeta de 1991, Saddam Hussein va convertir-se només una amenaça contra els seus conciutadans, les condicions de vida del quals s’havien seriosament empitjorades per l’embargament internacional.

Encara que els inspectors de Nacions Unides enviats a l’Iraq no van trobar armes de destrucció massiva i que en el si del Consell de Seguretat existien veus contràries a la intervenció, la Cimera de les Açores va suposar la creació d’una coalició encapçalada per Washington decidida a atacar l’estat iraquià de forma unilateral.

El 20 de març de 2003 els primers míssils feien blanc sobre Bagdad. Començava d’aquesta forma una invasió –considerada il·legal pels experts en dret internacional al no comptar amb un mandat del Consell de Seguretat–, les conseqüències de la qual encara avui marquen el dia a dia d’un país sumit en una guerra civil.

Violència sectària

El 18 desembre de 2011 les últimes tropes nord-americanes creuaven la frontera amb Kuwait completant així la retirada total d’efectius amb què s’havia comprés Barack Obama. Enrere quedaven episodis lamentables com les tortures a la presó d’Abu Ghraib, prop de 4.500 soldats nord-americans morts, uns 30.000 ferits i mutilats, una despesa militar superior al bilió de dòlars, i més de 100.000 civils iraquians morts principalment a causa d’una violència sectària que, sens dubte, ha estat el pitjor llegat de l’ocupació.

iraq1

Ara, la conjuntura a l’estat àrab és extremadament complexa i inestable a causa de les fortes tensions sectàries que hi són presents començant pel propi govern.  L’executiu del primer ministre Nuri al-Maliki, líder del partit xiïta Dawa, acusa la  manca de tradició democràtica, els casos de corrupció i la incapacitat de legislar per a tots els iraquians amb el mateix tracte.

La reconciliació nacional és tremendament complicada ja que mentre els xiïtes –el 65% de la població– temen que qualsevol concessió als sunnites –el 25% de la població– pugui conduir-los de nou al poder de Bagdad, els sunnites es senten marginats en aquest nou panorama polític i mostren un clar ressentiment contra el creixent poder xiïta. Conseqüència d’aquesta lluita sectària, diàriament moren desenes de persones a causa dels atemptats perpetrats per Al- Qaida o per alguna de les dotze milícies armades que hi actuen al país.

 

Ingerència estrangera

La guerra de 2003 també va suposar l’aniquilació de la xarxa de serveis públics, com l’educació o la sanitat, que el règim de Saddam Hussein feia accessible a bona part dels iraquians. Tot i disposar d’unes enormes reserves petrolieres, la producció continua sent molt inferior a abans de l’ocupació i l’explotació dels jaciments petrolífers ha estat concedida a empreses estrangeres i, per tant, l’impacte en l’economia nacional és molt poc significatiu.

La lluita per l’hegemonia a l’Orient Mitjà que protagonitzen l’Iran i l’Aràbia Saudita també ha arribat a l’Iraq. Ahmadinejad està buscant un nou aliat regional i tracta de guanyar influència entre l’executiu iraquià liderat per xiïtes.

El conflicte sirià també està afectant l’estabilitat d’Iraq. Mentre els grups sunnites iraquians estan donant suport a l’Exèrcit Sirià Lliure, el govern d’Al-Maliki s’ha abstingut en les diferents votacions de la lliga àrab per sancionar el règim de Baixar al-Assad. D’altra banda, els més d’un milió de refugiats iraquians que es van refugiar a Síria fugint de la violència sectària, ara es troben atrapats entre dos focs.

 

David Meseguer Maña (@davidmeseguer)

Potser també t'interessen...