Més pobres i més desiguals a Catalunya

Fa temps que surten a la premsa comentaris sobre l’increment de la pobresa, i sembla que ens hem habituat a aquesta notícia i ja no ens causa gaire impacte, malgrat que les dades són més greus i evidencien majors desigualtats.

“Cada cop hi ha més famílies on no entra cap ingrés a casa seva, o que tots els membres n’estan a l’atur”

Fa uns dies es van publicar els resultats de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la societat (2011), en la qual es diu que 1.651.000 catalans estan per sota del llindar de la pobresa (21,9%, quan el 2006 representava el 17,2% de la població). Juntament amb aquesta dada força cridanera, altres indicadors ens diuen que cada cop hi ha més famílies on no entra cap ingrés a casa seva, o que tots els membres n’estan a l’atur, o que la taxa de risc de pobresa entre els menors de 16 anys és del 28%, o que la taxa d’atur entre el jovent arriba a superar el 50%, o que el 57% de la població té dificultats per arribar a fi de mes i cobrir les necessitats bàsiques com l’alimentació o la calefacció. I la darrera gota per fer vessar el got ha estat la notícia sobre l’aportació de l’Estat a Catalunya per a la Llei de l’autonomia personal i la dependència, que s’ha vist reduïda en 54 milions d’euros, deixant molta gent gran sense cap tipus d’ajut o de prestació.

“Ens hem de qüestionar si el problema més greu que tenim és la pobresa o, al contrari, és la desigual distribució de la riquesa”

El més greu de totes les dades a què hem fet referència, però, és l’abisme creixent que s’està obrint a la nostra societat, quan les desigualtats, la discriminació i les diferències entre els més rics i els més pobres són cada dia més grans i injustes. El coeficient de Gini, que mesura les desigualtats, ens diu que a Espanya aquest índex ha augmentat el 2,7% en relació al 2008, essent el país d’Europa on ha crescut més. Dita constatació ens obliga a qüestionar-nos si el problema més greu que tenim és la pobresa o, al contrari, és la desigual distribució de la riquesa, fruit d’un sistema socioeconòmic dominant en què l’economia està al servei del benefici particular d’una minoria, i no al servei de las persones i del bé comú.

És evident que estem vivint una crisi gravíssima d’unes conseqüències impensables, on res no restarà com abans, però, malgrat aquest nou escenari, cal no oblidar que hem lluitat molt per un Estat del benestar amb què es va aconseguir el reconeixement dels drets socials i la garantia per part dels poders públics de la cobertura de les necessitats bàsiques a tota la ciutadania. I no podem acceptar que l’actual procés provocat per aquesta crisi ens porti a la desaparició d’aquest compromís social, tot i que entenem que han minvat els recursos públics i és necessari repensar algunes mesures de protecció. Malgrat tot, considerem que els nous condicionaments econòmics no poden generar una societat més dual, ni poden ser l’excusa per afeblir els drets de la ciutadania, ni destruir el que ha costat 30 anys d’esforços.

“Els nous condicionaments econòmics no poden generar una societat més dual, ni poden ser l’excusa per afeblir els drets de la ciutadania”

En conseqüència, és més urgent que mai fixar prioritats per a no reduir els recursos ja minvats que permeten respondre a les necessitats de les persones vulnerables. És de justícia orientar de manera diferent la despesa i la inversió social, però sobretot cal buscar noves fonts per incrementar els ingressos públics per la via impositiva, augmentant la càrrega fiscal dels qui més tenen o controlant rigorosament l’economia informal. O per la via de la reducció de la despesa, evitant la despesa innecessària de l’Administració i disminuint els òrgans de l’Estat. O per un altra alternativa com és la millora de la gestió pública, incrementant-ne la racionalització i evitant duplicitats. Queda molt clar que s’han de modificar les prioritats que darrerament s’han aplicat, i és obligat trobar aquestes noves vies que permetin la construcció d’una societat més justa i igualitària.

Teresa Crespo @teresa_crespo
Presidenta d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) @ecasacciosocial

Potser també t'interessen...