I per què hauria de tenir la cultura un IVA reduït?

Un dels tipus de productes i serveis que més van notar la pujada del IVA aquest passat setembre van ser els culturals, que van passar de l’IVA reduït del 8% (ara el 10%) al IVA normal del 21%.

Cal recordar que a Espanya, malgrat la mitjana, 1/4 de la població està a l’atur i més del 60% viu amb menys de 1.000€ al mes.

Aquesta pujada no només afecta als sectors professionals de la cultura, que ja han avisat que es perdran entre 20.000 i 40.000 llocs de treball i que tancaran entre el 50% i el 70% de les sales de cinema, teatre i espectacles musicals, sinó que afecta també a totes aquelles persones i col·lectius que, sense ànim de lucre, tenen una mínima activitat econòmica.

Aquesta pujada afecta també a totes aquelles persones i col·lectius que, sense ànim de lucre, tenen una mínima activitat econòmica

Als Estats Units, cas gairebé únic al món, les ajudes són majoritàriament indirectes: no és l’estat que gasta uns certs calers en determinats projectes, sinó que ofereix rebaixes fiscals altíssimes (un 70% de la despesa feta, aproximadament) per a pràcticament tota mena de despeses i inversions relatives a la creació intel·lectual tant cultural com científica, tant a individus com a societats de tota mena. Això comporta que la quantitat de diners que l’administració federal deixa de recaptar per aquestes rebaixes multiplica per 10 el pressupost per habitant que l’estat espanyol dedica a ajudes culturals.

A Espanya, la manera de seleccionar els projectes recolzats sovint comporta amiguismes diversos i un dirigisme retrògrada esperpèntic

A Europa, les ajudes són majoritàriament directes: l’estat reserva una part dels seus pressupostos per a co-finançar en part o totalment l’activitat cultural, tant la feta amb ànim de lucre com sense; és el que tothom coneix com subvencions. Això optimitza molt més la despesa, ja que se suposa que així es focalitza en allò que la societat creu més productiu, més cultivador. A Espanya, no ens podem sorprendre en dir que la manera de seleccionar els projectes recolzats sovint comporta amiguismes diversos i un dirigisme retrògrada esperpèntic degut a la falta de independència, democràcia i transparència dels processos. Els Estats Units tampoc es salven a la comparació, i la falta de control democràtic de les ajudes també és palesa: la majoria de produccions culturals siguin tremendament retrògrades i les investigacions científiques més nombroses, les basades en les pròtesis estètiques de pit de silicona i la lluita contra… la impotència sexual masculina.

La cultura no és només un entreteniment, sinó que és una força alliberadora de ments; per tant, creadora de persones lliures i, a la fi, necessària per garantir una democràcia plena

La ajuda indirecta europea més estesa, doncs, és l’IVA reduït: a la majoria d’estats europeus s’incentiva el consum cultural amb importants exempcions a l’IVA (sovint a museus) i la rebaixa del IVA per sota del normal, disminuint algunes barreres econòmiques.

Però per què aquesta rebaixa en l’IVA? La raó última que no hem d’oblidar és que la cultura no és només un entreteniment, sinó que és una força alliberadora de ments, per tant creadora de persones lliures i a la fi, necessària per garantir una democràcia plena.

La pujada del IVA sembla que no només respon a una possible revenja pel suposat posicionament progressista de la majoria dels professionals de la cultura, sinó a un menyspreu total pels valors alliberadors que la cultura porta implícita. La punteta folklòrica que Wert no podia evitar per a provocar-nos era, és clar, deixar les curses de braus a l’IVA reduït del 10%. Almenys reconeix que els toros no són cultura.

  França Suècia Alemanya Irlanda Itàlia Portugal Regne Unit Espanya
IVA Cultural 5,5% 6% 7% 9% 10% 13% 20% 21%
PIB per càpita 32.724€ 43.960€ 33.737€ 37.392€ 27.888€ 17.243€ 29.975€ 24.899€

Potser també t'interessen...