Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

EntrevistesPolíticaSalut

Entrevista amb Cafèambllet

cafeambllet

“No es pot votar a cap partit que inclogui en les llistes persones implicades en escàndols sanitaris”

Cafèambllet (@_cafeambllet a Twitter) és una revista gratuïta que es distribueix a les comarques de la Selva i l’Alt Maresme amb 30.000 exemplars mensuals, finançada exclusivament gràcies a la publicitat que hi insereixen empreses de la zona. Des de fa dos anys i gràcies a Internet, ha pogut adreçar-se a tot el país per explicar el que han descobert sobre el nostre sistema sanitari. Entrevistem l’Albano-Dante Fachin, director de la revista.

Breument i per contextualitzar el tema: què passa a la sanitat pública catalana?

“La sanitat catalana està malalta d’opacitat i de manca de transparència impulsada per CIU i PSC”

La sanitat catalana està malalta d’opacitat i de manca de transparència. Una opacitat que no és casual, sinó premeditada i impulsada per CiU i el PSC.

En quin moment vau decidir començar a estirar del fil? Pensàveu que arribaríeu a treure tota la informació que heu publicat?

“El problema no estava limitat a dos hospitals sinó que era un problema de tot el sistema, de tot el país”

Vam decidir estirar del fil en el mateix moment que vam veure que les persones que gestionaven els diners del hospitals de Blanes i Calella amagaven de forma sistemàtica la informació sobre el destí dels diners públics dels ciutadans. I la cosa es va anar fent cada cop més gran quan ens vam adonar que el problema no estava limitat a dos hospitals, sinó que era un problema de tot el sistema, de tot el país.

Cafèambllet ha posat sobre la taula qüestions molt greus de desviació de fons públics i absència de control democràtic en les despeses de la sanitat pública catalana. Què és el que més us ha indignat de tot plegat?
A banda dels casos concrets (cas Crespo, cas Innova, cas Bagó, etc.), el més indignant de tot és veure que aquestes pràctiques estan emparades pel poder. Un exemple: Xavier Crespo, diputat de CiU, va beneficiar-se amb desenes de milers d’euros de la sanitat pública –segons expliquen els auditors de la Sindicatura de Comptes- i no només no ha rebut cap càstig en el si del seu partit, sinó al contrari, l’han posat de número 4 a les seves llistes! El cas de Bagó (guanyador de contractes irregulars per 12 milions d’euros) i la seva Creu de Sant Jordi és un altre exemple indignant de com el poder protegeix activitats que a qualsevol país seriós serien impensables.

Quin ha estat el paper de la Generalitat i especialment el del conseller Boi Ruiz?
Boi Ruiz és una peça més en un joc que fa anys que s’està jugant… Potser la seva contribució més personal sigui el seu menyspreu obert i indissimulat pels ciutadans i per la veritat.

Malgrat les proves evidents que heu presentat, no hi ha hagut cap cessament ni dimissió i fins i tot Xavier Crespo, com s’ha dit, torna a anar a les llistes de CiU a les eleccions del dia 25 de novembre. Com podem fer net en tot plegat?
Cal seguir pressionant. Cal pressionar amb dades, amb proves, amb rigorositat i amb persistència. Sembla que no els afecta, però personalment crec que el mur de mentides i d’enganys que s’ha construït al voltant de la sanitat catalana comença a cedir. S’apropa el dia en què caurà. Cap mentida no s’aguanta indefinidament.

I ara resulta que els demandats sou vosaltres. Després de ser citats a declarar a finals de setembre arran de la denúncia d’un assessor del mateix president Mas, de què us acusa? A què us enfronteu?

“Ningú no ha pogut provar que cap ni una de les informacions que publiquem no s’ajustés totalment a la veritat”

Ens enfrontem a una pena que pot arribar als 20.000 euros. Un problema molt seriós si finalment es confirma. Aquest assessor, el senyor Josep Maria Via, ens acusa d’haver “atemptat contra el seu honor”. Qui vulgui conèixer la història completa pot consultar el web www.lademandadevia.org. Però hi ha una cosa que ha de quedar molt clara: ningú no ha pogut provar que cap ni una de les informacions que publiquem no s’ajustés totalment a la veritat.

Des de Cafèambllet heu denunciat en diverses ocasions censura i persecució de la vostra publicació. De fet, a la vostra pàgina web hi ha alguns vídeos que ho demostren clarament. Com es planteja el futur de la revista? Amb quins suports compteu?
Sincerament, no sabem què acabarà passant, però això no ens preocupa gaire. El que sí sabem és que d’una manera o altra continuarem denunciant la vergonyosa opacitat i la manca de transparència del nostre sistema sanitari. El que de veritat és molt i molt preocupant és que cada cop sigui més freqüent veure partits que es fan dir democràtics, com CiU i el PSC, exercint una censura que no té res a envejar a la del franquisme.

Les eleccions anticipades han provocat que la comissió d’investigació sobre aquesta qüestió (com la resta que estaven en marxa) quedi suspesa. No sentiu impotència? Quins han de ser els propers passos?

“La setmana passada el principal canal públic de Finlàndia va enviar un equip per preguntar sobre el tema i a TV3 encara callen”

El proper pas ha de ser a les urnes: no es pot votar a cap partit que no asseguri la reobertura d’aquesta comissió d’investigació. Ni a cap partit que inclogui en les seves llistes persones implicades en escàndols sanitaris.

Quina valoració feu del tractament que n’han fet els mitjans de comunicació convencionals, tant públics com privats?
El paper dels mitjans grans –amb l’excepció d’El País, que ha eixamplat la investigació i ha descobert casos com el de Badalona- en tot aquest afer ha estat tristíssim… Però el més greu es el paper dels públics… TV3 silencia sistemàticament els escàndols sanitaris d’una manera vergonyosa… La setmana passada el principal canal públic de Finlàndia envia un equip per preguntar sobre el tema… A TV3 encara callen.

Us heu sentit recolzats per la professió? En destaqueu alguna cobertura?
A mesura que s’intensifiquen els atacs contra el Cafèambllet, les mostres de suport són cada cop més grans. Destacar alguna cobertura seria complicat, però he de dir que la cobertura, l’atenció i l’interès en aquesta història dels mitjans independents ha estat fonamental.

Els protagonistes

Xavier Crespo: protagonista del conegut com a ‘Informe Crespo’, un document elaborat per la Sindicatura de Comptes que revela com van ‘desaparèixer’ 2,4 milions d’euros dels hospitals públics de Blanes i Calella.

Josep Maria Via: assessor d’Artur Mas i reconegut defensor de l’eliminació dels controls democràtics sobre els diners públics. Un cas clar del que es coneix com la “porta giratòria” sanitària.

Montserrat Candini: alcaldessa de Calella per CiU que ha concedit la “Medalla d’Or” de la ciutat a Ramon Bagó tot i els escàndols. Ha ordenat als empleats de l’Ajuntament retirar les nostres revistes de les dependències municipals.

Núria Constans: implicada directa pels fets descrits en l’Informe Crespo. Actualment continua sent gerent de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. Fa dos anys que demanem saber el seu sou (pagat amb diners públics)… i encara no hem rebut resposta.

Ramon Bagó: a la nostra revista el vam definir com “l’home que es contractava a si mateix amb diners públics”. Segons El País, va rebre 50 milions d’euros en contractes per a les seves empreses privades provinents del Consorci Hospitalari de Catalunya dirigit per ell mateix.

Carme Aragonès: una de les directives de la CSMS que es van beneficiar de les irregularitats descrites en l’Informe Crespo. Va comprar per 43.000 euros uns consultoris construïts amb diners públics que van costar 243.000 euros. Actualment és regidora pel PSC a Pineda de Mar.

Articles relacionats
DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

Salut

L’oportunitat d’una política sanitària equitativa i garantista

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut