Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

EditorialPolítica

14N i 25N: la Catalunya que volem, en joc


El que havia de ser el cercle virtuós de les retallades, que ens havien de permetre tenir liquiditat per eixugar el deute de la Generalitat de Catalunya, ha resultat el contrari. Els ajustos no només no eixuguen el deute, sinó que empitjoren la situació de la població, generen més desigualtat i més pobresa, acaben amb els drets socials i desmantellen l’Estat del benestar. Les xifres són esfereïdores. Un 29,5% dels catalans i les catalanes, especialment la gent més jove, són pobres, i Espanya és l’estat de l’Eurozona amb més desigualtat social.

Després de dos anys de polítiques d’austeritat sembla clar que no ens ajudaran a sortir del pou i que cal apostar per una manera socialment justa de sortir de la crisi, evitant la fractura social que ara s’està produint i que impedeix garantir els drets socials i l’Estat del benestar.

És imprescindible, doncs, aturar aquestes polítiques suïcides, i ho hem de fer des del carrer i des de les institucions. Hi ha contínues mostres d’oposició a les retallades, mobilitzacions, plataformes ciutadanes… Gent que expressa rebuig i malestar, una majoria sorollosa que s’oposa radicalment a les retallades. Paral·lelament, hi ha també alternatives que ja són realitat als barris de pobles i ciutats de Catalunya, cooperatives de consum, projectes d’economia social, banca ètica i cooperatives energètiques, etc.

La mobilització social és imprescindible per construir l’alternativa, però també és necessari construir-la des de les institucions. En aquests dos sentits, aquest mes de novembre tenim dues cites importants. En primer lloc, el dia 14 de novembre els sindicats han con vocat una vaga general que també tindrà lloc, per primer cop, a Grècia, Portugal, Itàlia, Xipre, Malta, i amb mobilitzacions de suport a la resta d’europa i sudamèrica. Una aturada del sud d’Europa que serveix per oposar-se frontalment a les polítiques d’austeritat imposades des de la Unió Europea i aplicades pels governs d’aquests tres estats sense plantejar cap tipus de desacord. La vaga general que ha de ser un èxit perquè hem de demostrar que hi ha una majoria de la població, la que pateix els ajustos, que diu que no perquè no volem pagar els plats trencats de banquers corruptes i polítics mentiders.

En segon lloc, el dia 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya i hem d’anar a votar tant per frenar les retallades des de les institucions com per impulsar una alternativa des del Parlament. La derrota de l’hegemonia convergent de menys salut i educació i del no passa res amb la corrupció és el primer pas en la construcció d’una alternativa compartida àmpliament amb valors d’esquerres, ecologistes, feministes.

Tant el 14 com el 25 de novembre ens juguem quina Catalun ya volem. Decidim entre drets socials o privilegis, entre corrupció o transparència, entre increment de les desigualtats o cohesió social, entre sostenibilitat ambiental o polítiques depredadores, entre democràcia o mercats. Només així, decidint sobre tot, podrem viure en un país lliure.

Articles relacionats
DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

PolíticaUnió Europea

Entrevista a Carlos Corrochano: El futur de la Unió Europea

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut